Culex pipiens, Mosquit comú
Culex pipiens és cosmopolita i té una gran capacitat per a ocupar diferents ambients. El mosquit comú és una de les espècies més àmpliament distribuïdes en el planeta, incloent a més espècies germanes morfològicament molt pròximes, com Culex quinquefasciatus o Culex torrentium.
S’ha considerat a vegades que existeixen dues formes del mosquit comú, la forma pipiens i la forma molestus. Morfològicament serien iguals, però amb un comportament, una fisiologia i una genètica diferents. La forma molestus és capaç d’habitar i completar el seu cicle en espais tancats, i pot desenvolupar els seus ous sense la necessitat de picar. La forma pipiens viu en espais oberts i requereix de la proteïna de la sang per al desenvolupament dels ous.
Segons això, la forma molestus ha aconseguit ocupar espais subterranis en les grans ciutats, com a embornals, mentre que la forma pipiens habita la superfície i seria més aviat rural. No obstant això, no existeix acord sobre aquesta controvèrsia ja que existeixen multitud de poblacions intermèdies i en el complex existeix una variabilitat genètica enorme.
Típicament, Culex pipiens és un mosquit lligat a la contaminació orgànica, especialment en clavegueram i clavegueres amb aigua negra estancada. Les seves larves resisteixen elevades càrregues orgàniques i treuen profit que els depredadors no poden seguir-les allí, al no haver-hi oxigen dissolt en l’aigua. Recordem que les larves dels mosquits respiren oxigeno de l’atmosfera.
Com és el mosquit comú?
És un mosquit marró clar o groc pallós, sense grans característiques cridaneres. En cada segment de l’abdomen posseeix una línia més clara de color beix. La seva grandària oscil·la entre els 4-10 mm. El tòrax no presenta cap mena de disseny que el faci recognoscible (1). Les seves potes són fosques i són uniformes (2), sense les ratlles blanques que posseeixen alguns Aedes, com per exemple el mosquit tigre.
![Culex pipiens_partes](http://www.mosquitoalert.com/wp-content/uploads/2020/06/Culex-pipiens_partes-1024x667.png)
És una espècie nocturna que s’orienta bé en la foscor, perquè localitza als seus hostes mitjançant la vista sinó gràcies a la seva respiració i a la suor. Està actiu preferentment a l’interior dels edificis i de la conjunció de tots dos comportaments resulta que és el mosquit que a les nostres habitacions sol despertar-nos a la nit amb el seu brunzit en acostar-se a picar-nos.
Les femelles posen els ous sobre la superfície de l’aigua i pegats formant grups de 50 o 200. A l’ésser una espècie d’oportunisme màxim, pot aprofitar tot tipus de llocs que acumulin aigua, tant neta com, preferentment, contaminada; des de dipòsits d’aigua, tolls de pluja, pneumàtics, estanys, piscines sense tractar, així com en embornals i embornals.
Picades de mosquit comú
Només piquen les femelles i durant la nit. L’espècie utilitza els seus sentits químics i detecció per calor, per a orientar-se en la foscor cap a la persona a animal de la qual s’alimentaran.
És la típica espècie que trobem a les nits en els dormitoris i zumba en la foscor. No és tan agressiu com ho solen ser els Aedes però és molest pel so, a més de per les picades que ens descobrim l’endemà.
El mosquit comú no sols pica a les persones sinó també a una gran varietat de mamífers i ocells. Això fa que l’espècie pugui ser un transmissor pont de malalties entre animals i persones, especialment el virus del Nil Occidental del qual és un excel·lent vector, juntament amb uns altres Culex.
Període d’activitat
L’època d’activitat del mosquit comú pot iniciar-se a l’abril i pot allargar-se fins a novembre en les nostres latituds temperades. A diferència dels Aedes el mosquit comú no supera l’hivern en forma d’ous de resistència, sinó que quan baixen les temperatures les femelles busquen refugi en espais foscos, frescos i humits, trobant-ho en gran nombre d’estructures humanes, des de garatges i magatzems fins a pous i clavegueram, així com espais naturals com poden ser les grutes.
Malalties que transmet el mosquit comú
La principal preocupació sanitària a Europa del mosquit comú és la seva capacitat per a transmetre el virus del Nil Occidental. Un virus que sol circular entre els ocells i ocasionalment saltar a persones i cavalls per la picada del mosquit.
També s’ha demostrat que el mosquit comú és capaç de transmetre el virus de l’encefalitis japonesa, així com les dirofilariosi principalment a gossos.
Com en tots els altres mosquits, és important distingir entre les capacitats que s’han comprovat experimentalment en un laboratori i el que realment pot succeir o es comprova que ha succeït en condicions naturals.
![WestNileVirus](http://www.mosquitoalert.com/wp-content/uploads/2020/06/WestNileVirus-1024x1024.png)
Febre del Nil Occidental
![dinofilariasis](http://www.mosquitoalert.com/wp-content/uploads/2020/06/dinofilariasis-1024x1024.png)
Dirofilariosi